És que hem estat molt ocupats... oh, per favor! quines feinades. Que si entrevista un munt de dones per un super documental, que si fes les maletes per anar-te'n a fer el guiri, que si acomiada't de San Cristóbal... No parem! Fixa't tu, que estem aquí perduts en un poblet del Valle de Oaxaca, esperant-nos pel colectivo que ens portarà a les cascades de Hierve el Agua (sí, curiós el nom) i mentrestant aprofitem el ciber d'aquí al costat per actualitzar. O sigui que amb el vostre permís seré breu i us prometem fotos en un futur proper!
Com dèiem hem deixat San Cristóbal i Chiapas, i aquest meset i mig que queda farem el guiri a topeeeee! Ara estem un altre cop a la naturalesa tropical, però venim de 9 dies a una de les ciutats més grans del món! Ciutat de Mèxic, alias "el DF", que contràriament al que ens imaginàvem, ha resultat ser una ciutat molt guai i maca que ens ha agradat molt! Ens ho hem patejat absolutament tot: monuments, barris, museus, els canals de Xochimilco, les ruines de Teotihuacán,les infinites línies de metro... Quin metro xavals! El de Barcelona en comparació és un trenet de joguina dels que et porten els reis! I hem d'agrair infinitament a la Judith i l'Oskar que ens deixessin el seu magnìfic piset on hem estat molt bé, i els hi hem cuidat molt.
Encara vam tenir temps de fer una escapada a Querétaro, una ciutat colonial preciosa que ens va encantar.
I just ahir, tornàvem cap al sud, ara a Oaxaca. La seva bonica capital ens va rebre amb una forta abracada (on és la c trencada en aquest teclat?) de la Cristina. La Cristina és la tercera tempesta tropical de la temporada que està passejant-se a 200km de la costa del Pacífic (i allunyant-se cap al nord) però fins aquí ens va fer arribar un xàfec que t'hi cagues.
Així doncs, estarem un parell de dies per aqui visitant aquesta bonica regió, i després anirem cap a la costa, si la Cristina ens ho permet, que sembla que sí, a les típiques platges paradisíques tropicals bla bla bla i aquestes coses tan avorrides, ja sabeu (véase Boca del Cielo fa uns mesos).
Després passarem uns dies a San Cristóbal i anirem cap a Guatemala, però això ja vindrà...
Moltes ruines estem veient! I per la tele també (hem tingut tele per uns dies, que fuerte maricarmen!), hem vist ruines.... com la corona espanyola eh... eeeeeeeeeeehehehehe hòstia nen nosaltres sí que ens vam quedar de pedra al veure-ho! Però alerta, estem preocupats, què queda ja? Ja us ho dic, només queda el Pujol. Ai, ai! Estem patint per si es mor el Pujol i no hem tornat encara, perquè ja quan es mori ell, Catalunya s'autodestruirà, ho sap tothom i és profecia, quedarà tot desolat com les ruines maies, i no podrem tornar! Aguanteu-lo una mica més va, que això ho volem veure en directe hehehe
Dit això, anem a cremar 4 contenidors per seguir la moda del país. Au!
Pere.
Editem per penjar 4 fotos! Estan entre el mòbil i la càmera, o sigui que tenim una mica de merder de fotos, però per fer un tastet de moment...
Pere.
Editem per penjar 4 fotos! Estan entre el mòbil i la càmera, o sigui que tenim una mica de merder de fotos, però per fer un tastet de moment...
El Zocalo del DF, vist des del campanar de la catedral (amb una desfilada de frikilonguis avorrits).
I és que ens vam animar a pujar al terrat i campanars de la catedral, amb molt bones vistes... i oïdes, de les 32 campanes repicant (manualment, a l'antiga!) l'Angelus, el reangelus i la mare que...
No s'aprecia gaire a la foto, però TOTES les esglésies del DF s'estan enfonsant, i estan tortes. I dò? Doncs que els conqueridors espanyols van assecar el llac situat on després construirien la ciutat, amb els esplèndids fonaments que això els oferia... marca espanya xavals!
Un passeig pels canals de Xochimilco amb les seves típiques barques acolorides.
Les ruines de Teotihuacan. Enormes.
El nostre jardí.
Bueeeeeno, no, el de la Frida Kahlo. Però entre artistes ens entenem.
