Tranquils! Seguim vius, ni ens hem
mort ni passem de vosaltres estimats fans, hooligans i addictes al nostre bloc
que no podeu passar un dia sense una nova actualització. Vaja, si voleu afegim
una entrada cada cop que anem a cagar... de ser així aquest cap de setmana hauríem
saturat el bloc doncs! hem estat una mica malalts, i podria esplaiar-me
àmpliament en les circumstàncies de la nostra gastroenteritis febril... però si
això és qüestió d'audiència val més que m'ho reservi suposo... eeeeei que ha
estat carnaval! Aquí San Cristóbal no fan res però als pobles del voltant sí i
dimarts vam fer una escapadeta a Coita, a uns 100 km d’aquí, que ens van dir
que hi feien una mica de xou. I Déu n'hi do! Sí que feien xou.
Vam arribar allà a
les 11 del mati, i només passar per la plaça del poble, primera sorpresa del
dia, ens trobem l'Eder i la Gisela, el basc i la catalana que viuen a casa, i
ells saben on hem d'anar. Durant el matí pels carrers de Coita van circulant
comparses de gent disfressada, com es veu a al foto, ballant i lluint-se.
Mentre en miràvem passar uns quants, amb aquelles disfresses de colors, barrets
extravagants, objectes estrafolaris, i un pet com un aglà (ells eh), se'ns
presenta una dona molt simpàtica i amb ganes d'hospitalitat, que ens porta a una
casa on hi ha festa grossa. Allà comença la successió de coneixences i
oferiments. Dolços, beures, licors... hospitalitat que desbordava els nostres
estomacs i intestins poc receptius encara, però clar, no pots dir que no... Fas
bona cara i dones les gràcies amb la mà dreta mentre busques el gos de la casa
per donar-li el que tens al plat amb la mà esquerre. Quan ens pensàvem que
passats els dolços ja estava resolt el compromís, apareix el cocido, i un paio
que encara no t'ha deixat provar el seu "posh" (tant bé que fan
aquests licors casolans) i vinga alegria fot-li carnavaaaaal! Es igual tu a
casa ja fotrem un cocido també però en comptes de frijoles hi posarem pastilles
de Fortasec!
Cada barri tenia la seva comparsa i disfressa, però tots portaven aquestes màscares (foto de la Gisela)
Quan van acabar de
passar comparses per aquell carrer va ser el moment d'escapar-se. Molt agraïts
ens vam acomiadar i vam tornar cap a la plaça on hi havia d'haver els grans
balls de la festa. Però mentre anaven arribant, els autòctons ens van delectar
amb una altra bella tradició carnavalesca del poble: tirar-se aigua i talc. Amb
la cara de guiris que portàvem, blanco perfecto. Una prova...
Amb la Gisela i l'Eder
Però sempre molt
simpàtics eh! Tothom ens preguntava d'on veníem, què fèiem aquí i tal. Allà no
hi van mai turistes ni estrangers, érem tot uns celebrities, alguns ens feien
fotos i tot. Després et fotien el talc a la cara mentre el col·lega s'esperava
per l'esquena amb la galleda, però una gent molt agradable en definitiva. Vam
veure els balls que ens havien promès, res de l'altre mon però amb unes
disfresses i uns vestits molt currats. Una gran festa i un merder bastant gros,
molt guai. Quan vam voler sortir del bullici, espontanis varis ens van preparar
un últim corredor de la mort: xupito de posh, colleja de talc, xupito de posh,
colleja de talc, "Eeeeeh amigo de donde vienes toma echa un traguito de mi
botella veras que bien...", colleja de talc. Aquest últim em va destruir
per dins... però després em va curar el mal de panxa! De tant dolent, em devia
cremar tots els virus, vaig fer rècord d'hores sense passar pel lavabo! Seran
cabrons...
Un gran dia i una
gran festa doncs, molt al límit tot plegat, vam arribar a casa rebentats. I jo
que mai he sigut gaire de carnaval...
Pere
"Pónganse, pónganse en la foto amigos!"
P.D. Dissabte dia de la dona, amb el Centro de DDHH de las Mujeres anirem a gravar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada